CAVALL FORT | Cavall Fort: 1161: La finestra: El misteri dels llamps globulars [CAVALLFORT]

El misteri dels llamps globulars

Un misteri molt antic

Des de l’antiguitat hem sentit por i admiració pels fenòmens naturals que són més rars i impactants, com els eclipsis, els terratrèmols, les aurores boreals... Durant milers d’anys hem mirat d’explicar-los a través dels mites i les llegendes, ja que aquests fenòmens ens han semblat propers al món de la màgia i dels esperits. Aquest és també el cas dels llamps globulars, que encara avui són un misteri i han atret l’atenció dels científics, però també dels grans escriptors d’aventures, com Hergé i el visionari Jules Verne.

Llamp de rellamp!
Els fulminants canvis en el destí de Tintín

Segur que molts de vosaltres heu llegit l’aventura de Tintín Les 7 boles de cristall, i recordareu quan, en una nit de tempesta, una misteriosa bola lluminosa s’introdueix, a través de la llar de foc, dins la cambra on es troba la mòmia de Rascar Capac i la fa desaparèixer amb una explosió...

I a L’orella escapçada també apareix un llamp globular que entra a la cabana on hi ha en Tintín presoner i el transporta uns metres a fora com per art de màgia!

Una tempesta al centre de la Terra

Jules Verne, que sempre portava les seves històries més enllà de les fronteres de la ciència, es va documentar a fons sobre els llamps globulars i en va recrear un d’espectacular a Viatge al centre de la Terra, com podeu veure al dibuix de més amunt. L’expedició del professor Lidenbrock, que ha davallat per un cràter volcànic d’Islàndia, prova de travessar una mar subterrània quan, de sobte, topa amb una forta tempesta elèctrica, que forma llamps molt estranys i potents. Un d’aquests, un llamp globular, ataca l’embarcació i els seus tripulants!

Però què són, els llamps globulars?

Més enllà de la ficció, els llamps globulars són fenòmens atmosfèrics elèctrics com la resta de llamps. Però els llamps en bola són molt rars i escassos i, per tant, difícils d’estudiar i de fotografiar. En general són descrits com a globus lluminosos dotats d’una gran energia. Habitualment suren en l’aire, poden restar immòbils, moure’s lentament i horitzontalment o desplaçar-se a gran velocitat i es poden dividir en esferes més petites i, fins i tot, reagrupar-se. El fenomen del llamp globular és una raresa meteorològica a la qual, fins fa poc, es donava poca credibilitat.

Es creia que era una il·lusió òptica o un invent de les persones que n’havien vist un i ho explicaven. Tot i que hi ha testimonis de llamps globulars documentats des del 1638, els científics encara no es posen d’acord sobre la composició i el mecanisme físic que els origina, ja que tenen característiques molt variades i és difícil formular-ne una sola teoria. S’ha parlat de combustió química, de radiació electromagnètica, de plasma altament ionitzat... Fora de la ciència, sovint s’han confós amb ovnis, fantasmes, manifestacions divines o criatures sortides de la ciència-ficció, i han generat més d’una llegenda.

El miracle de la llum

L’any 1339, la ciutat de Manresa va demanar al rei Pere III el permís i l’ajut per a construir una sèquia que els abastís d’aigua del Llobregat. Però el seu traçat travessava les terres del bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, el qual en va prohibir la construcció, de manera que es va enfrontar durant anys amb els manresans. Diu la tradició que una misteriosa llum resplendent, vinguda de Montserrat, va entrar per un vitrall de l’antiga església del Carme de Manresa, el 21 de febrer de 1345. La llum va surar, suspesa en l’aire, fins a sota la clau de volta de la nau central, on es va dividir en tres boles lluminoses que van anar a rebotar en tres capelles.

Llavors la llum es va reagrupar en una sola esfera i va sortir altre cop en direcció a Montserrat. Tot plegat es va interpretar com un senyal que Déu es posava a favor dels manresans i va facilitar la fi dels anys de sequera amb la construcció de la sèquia. Però tot sembla indicar que, més que d’un miracle, podria tractar-se d’un llamp globular d’allò més inofensiu i oportú! El comportament de la misteriosa llum descrit per la tradició encaixa molt bé amb el d’aquests llamps i podria ser una explicació científica d’aquests fets extraordinaris.

Mites esfèrics, brillants i imaginatius

Els llamps globulars han estimulat la imaginació de molts pobles, que n’han creat mites o bé els han inclòs en les habilitats de transformació de bruixes i criatures mitològiques, com en el cas de l’ètnia indígena maputxe, d’Amèrica del Sud. Entre els seus mites i llegendes trobem els Anchimallén, unes fugisseres boles de llum que apareixen de sobte i suren en l’aire uns segons.

La llegenda diu que són follets portadors de bons o mals averanys, que trasbalsen la vida de tot aquell qui els veu.

I si veiem un llamp globular?

Tot i que es creu que poden travessar vidres sense trencar-los, que solen ser poc agressius i que sovint es fonen tots sols sense arribar a explotar, també se’ls atribueixen escenes terribles de destrucció. Cal dir que sempre s’ha d’anar alerta amb les descàrregues elèctriques de les tempestes, siguin del tipus que siguin!

Pel que pugui passar, si mai tenim la dissort o el privilegi de poder-les veure, més val que puguem mirar aquestes misterioses esferes ben protegits i d’un tros lluny... I exclamar “Llamp de rellamp!”, com el capità Haddock, o desitjar, com diria l’Astèrix, “que el cel no ens caigui al damunt!”.

Text: ANNABEL SARDANS
Il·lustració: ISAAC BOSCH